Què ens porta a estar constantment trencant discursos? Ens han educat per viure amb l'angoixa permament d'haver de qüestionar el misstage del que tenim davant. És més, ens sembla una actitu del tot progre l'haver de matxacar l'interlocutor ( que comencem a veure com el contricant ) I això on ens duu? Al no res, a l'absolut relativisme.

He acabat de llegir la novel·la d'Ugresic. Del que vaig dir dies enrere no m'en retracto. Només voldria afegir una idea que trobo estimulant: Per l'exiliat tornar als seu pais significa la mort, romandre allà on ha arrivat és una derrota. Només és lliure el primer segon del viatge que emprèn de fugida cap a la nova destinació.

Quin problema hi ha ? Cap ni un." En primer lloc voldria felicitar a Convergència i Unió per la seva victòria i a Iniciativa pel bons resultats obtinguts que l'han convertirt en la força que guanya més vots en comparació amb les eleccions del 2003......." Crec que he somiat amb flaixos fotgràfics, serrels rebels, suors sota la corbata, retocs absurds de la posició dels micrófons a dalt de l'escenari.... I tot això sembla absurd quan al meu cap ve constantment la idea que una colla de polítics amb somriures esgotats despres de dues setmanes d'insults , declaren la seva victòria simultània. Alguns ho fan explícitament i d'altres expressen la seva derrota verbalment mentre s'escapa de la seva boca un somriure cínic i traidor.
La gran festa de la democràcia s'ha acabat. Fins d'aquí uns mesos els polítics ens deixaran respirar tranquils sense haver de suportar l'escampada de merda que proposen campanya rere campanya.
Només quedaria recordar a aquest prohomes que els escons que obtenen són consequència directa dels vots que emeten els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ( el club social de Boadella és pervers. Ens ha robat el nom a tots els catalans i ara tenim la mateixa nomenclatura que un partit populista i sobretot NO NACIONALISTA !!!! ).
Si els nostres polítics tenen ,algun dia, tempos per reflexionar , pensin que, a més de massa maleable, que ho som, també podem decidir. I, per damunt de tot, que la baixa participació no és cap fenòmen deslligat de la realitat ni vinculat als astres, si no el resultat directe de la porqueria de pseudo política que ens ofereixen.