FIN de David Monteagudo

La sensació és la d'estar davant d'un guionista decent que s'ha atrevit a escriure una novel·la. De vegades em fa l'efecte que estic davant d'un text que ha escrit un jove de 18 anys amb ànsies de composar la seva primera novel·la. FIN no és una altra cosa que una bona idea de la que es van despenjant escenes més o menys afortunades. Un embull d'idees que sembla superar les possibilitats del propi autor. Aquesta insurrecció es fa patent en la pèrdua de control de la trama per part de Monteagudo. Em fa l'efecte que és la pròpia novel·la la que renega de l'autor i no és aquest el que decideix deixar obert el final.
La seva estructura és plana, massa plana, acompanyada d'uns personatges traçats a base de tòpics que traven el ritme narratiu.
Potser se li ha d'agrair Monteagudo que s'endinsi en uns terrenys poc conreats a Espanya, però algunes de les crítiques que he llegit em semblen un excessiu premi per a aquest treball
Mai gosaria, com he llegit a d'altres, comparar aquesta novel·leta propera al divertimento, amb la majestuosa The Road de McCarthy.