Entre dies de pluja vull viure en el futur i encara que avui el cel estigui gris no importa perque aquest serà el meu dia a dia anys després.
El que no puc permetre, però, és que els dies m'atrapin en una rutina estúpida que provoca dolor a les meves neurones. Avui al matí, mentre alguna timida gota mullava el meu cabell, he tingut por de passar dos dies pel mateix cantó de la vorera.
La repetició és la mort, la pluja del futur és la vida !!