BIOGRAFIA ALS 18

Em van preguntar què era el que més em venia de gust fer en aquell moment.
-Abandonar-me al soroll esmorteït dels motors d'una avioneta enmig d'un camp de blat. Jo, de panxa enlaire i sentint com l'aparell s'apropa- vaig respondre sense vacil·lar.
Tothom esperava una història on es barregessin alcohol, drogues i sexe desfermat amb desenes de dones desconegudes. Però la veritat es que, sense saber el motiu exacte, aquella era la situació que més m'excitava en aquell instant del dia.
Els companys de taula es van mirar amb cara sorpresa però ningú va gosar riure. Era el nostre primer any d'universitat i, sense desitjar-ho, m'havia convertit en el cap del grup. Tots em reien les gràcies i escoltaven amb atenció tant les meves aventures sexuals com els consells que els proporcionava per tal que ells les poguessin repetir.
Segons després d'haver respost vaig sentir que el meu lideratge corria perill ja que més d'un s'hauria sentit decebut per les meves incomprensibles aspiracions. Era conscient que podia restaurar la meva autoritat donant un cop de timó: "Sou imbècils?. Estava fent conya, collons. El que m'agradaria de veritat és que la Vane me la xupes mentre poso a sobre del seu cap un mirall i em foto un gram de coca !!!". Però no trobava la manera de mentir aquells caps de bestiar desconcertats gràcies a un pastor embadalit que escrutava el cel buscant possibles avionetes. Ja ningú remenava el cub dels daus ni la baralla de cartes. Ningú no feia pronòstics de com seria aquella paia al llit. Tots esperaven que reaccionés i ho vaig fer però no en el sentit que aquells nois desitjaven.
-Mireu, deixo Dret. A partir d'ara no compteu amb mi els dijous per sortir. I quan aneu a l'assaig de la tuna els dieu que no vindré.
Vaig agafar la carpeta tot dirigint-me cap a la sortida de la cafeteria. No em vaig tombar però sabia perfectament que algú (segurament el Piti) donaria un cop d'estat immediatament per ocupar el meu lloc de privilegi. També estava segur que més d'un podia trencar a plorar i llençar-se meus peus per tal que no marxés, fent gala d'aquella veneració, gairebé sexual, que senten els adolescent mediocres envers el seu cap.
Al carrer es respirava l'aire fresc de la tardor. Una nova vida m'esperava. Potser la felicitat. Vaig aixecar el cap en busca d'alguna avioneta.