DILEMA TOSCÀ

Estic a casa amb la Maria i no trobo la manera de desfer-me d’aquest neguit. Prenem un te i desprès un altre mentre parlem de les coses més absurdes que se’ns ocorren. No hi ha una altra expectativa al nostre cap tret d’anar de festa. Som a una ciutat diferent, estranya.

Tot d'una, ens mirem i noto que els meus pits s’endureixen. Ella continua parlant però ara amb uns ulls dolços i calents al mateix temps. Em frega la mà i sento que no podré suportar aquesta tensió massa temps més. Tinc por de dir-ho al meus pares, a algun company de classe que sempre ha estat enamorat de mi. Però en aquest moment res d'això ha de ser important: només la Maria m’ocupa.

De sobte truquen a la porta. La Sara i les seves amigues madrilenyes em sorprenen amb la cara vermella i plena de nervis. Em pregunten si passa res greu."No, no, endavant. Ara mateix preparava te..." Agafo la Sara de la mà per fer-la entrar i noto com ella m’acaricia. No cal que la miri perquè ja sé quins ulls m’esperen. Pupil·les dilatades plenes de fúria sexual. Arribem al menjador i la Maria és allà, fent-se petons amb dos de les amigues de la Sara. Em sento traïda però encara tinc un as a la meva màniga. Apropo la Sara al meu ventre. Li llepo la cara. M’agenollo mentre li arrenco els pantalons. Trobo que li he esguerrat les calces i m’aboco al suc de la seva vagina. Mentre no paro de moure la llengua, sentint els gemecs madrilenys, penso què em diria el doctor Órien si fos amb mi aquesta tarda.