SEGREST AMB MONEDES

"Em vull segrestar a mi mateix". És l'única cosa que li podia passar pel cap a aquell taxista que va ser assetjat fa pocs dies pel seu cantó obscur. I aquesta mateixa vessant va ser qui el va obligar a conduir fins a Vic i abandonar-se a si mateix enmig del no res i també el va forçar a desprendre's del seu telèfon, la seva cartera i qui sap que més.
Tracto d'entendre què el va empènyer a dur a terme una acció així. Els diaris parlen de problemes de parella i penúries econòmiques. Però jo sóc més partidari d'analitzar els fets des d'un cantó menys pragmàtic. Em fascina pensar que algú es pretén desfer d'ell mateix i no mitjançant el suïcidi sinó a través de la suspensió de la pròpia consciència. O més ben dit, gràcies a l'assumpció de la pròpia mentida creada per ell mateix. Una mentida que creix monstruosament i que el du fins un racó perdut d'Osona. Una mentida que l'obliga a desfer-se de totes les pertinències menys d'unes poques monedes que li permetran trucar a casa. Quina previsió !!! Deuria ser en aquest moment de lucidesa transitòria on va despertar i es va veure alliberat del seus segrestadors. Unes monedes a la butxaca i els seus raptors han desaparegut.
No estic en condicions d'emetre judicis a favor o en contra de la situació. Només provo de reflexionar en veu alta sobre els motius que poden dur a algú a una situació com aquesta. I veritablement el que més m'amoïna és la possibilitat que el jove es segresti a sí mateix per simples motius econòmics però tingui la consciència suficient per guardar-se unes monedes per trucar.